Aquest llibre pretén ser un resum de la història del tennis a Sabadell, especialment fins als anys seixanta moments en què l’esport del tennis va iniciar la seva popularització i es va practicar en altres entitats sabadellenques. A partir d’aquí, el llibre es concreta en el Club Tennis Sabadell.

Queda evident que fins a aquelles èpoques el tennis tenia un àmbit d’actuació reduït, centrat en les classes benestants; però gràcies al progrés de la societat es va anar possibilitant que l’esport en general i el tennis en particular comencéssim a agafar protagonisme en la vida quotidiana de les persones.

El llibre s’ha estructurat en sis capítols. En cada un d’ells s’ha procurat presentar una època diferenciada, tant en funció de l’evolució del Club com de les instal·lacions, a mesura que el Tennis anava reeixint dins la societat sabadellenca.

En el primer capítol (1902-1928) es fa un ràpid esbós de com s’inicia el tennis a Espanya i a Catalunya, per després detallar un xic més els seus començaments a Sabadell, amb les primeres pistes on es jugava, per passar més endavant a les del velòdrom de la Creu Alta, on ja hi hagué més activitat.

En el capítol segon (1929-1948), que es continua amb l’activitat a les pistes del velòdrom, es destaca la legalització dels Estatuts del Sabadell Lawn Tennis Club, l’any 1929, i l’acord de col·laboració i integració –amb suficient autonomia- l’any 1933 amb l’entitat Cercle Sabadellès (aleshores Círculo Sabadellés).

El capítol tercer (1949-1957) es dedica a les noves instal·lacions del carrer de Sant Sebastià, espai en el qual hi haurà un creixement fort de l’activitat tennística, i com les diferents juntes que es van succeint han de treballar de valent per fer que la força, que el tennis comença a tenir, no decaigui en cap moment.

Al capítol quart (1958-1972) es comenta una de les etapes culminants del Club Tennis Sabadell, la del trasllat a uns terrenys propis on s’aixecaran unes noves instal·lacions que són importants i que donen satisfacció a l’increment que l’esport del tennis tenia. Aquestes instal·lacions obtenen el reconeixement general i fins i tot reben guardons específics per premiar l’excel·lent gestió. Es parla també de la separació definitiva l’any 1959 de l’entitat Cercle Sabadellès i de la creació de l’escola de tennis, que ha tingut un paper rellevant en la seva propagació.

Els comentaris en el capítol cinquè (1973-1987) inclouen un primer període en què es busca la consolidació del creixement obtingut fins aleshores, aspecte que s’aconsegueix encara que a partir de 1979 el Club comença a patir una lleugera disminució de la massa social i del jovent practicant. Les juntes ja es comencen a preocupar per l’esdevenidor. Això no obstant, els triomfs de jugadors i equips són força habituals en aquest període, fruit d’una escola de tennis que ha funcionat i funciona.

Finalment, el capítol sisè (1988-2004) es dedica principalment, a part de comentar els resultats esportius i l’activitat social, a parlar de com es va preparar i gestionar la consecució del nou Club amb un canvi important de concepte i amb una oferta de serveis esportius àmplia, ja que la davallada de socis a finals dels vuitanta i començaments dels noranta era molt patent i feia perillar la continuïtat de l’entitat.

El primer annex està dedicat a recollir les opinions dels presidents a través d’una breu enquesta i els altres tres componen un recull, el més exhaustiu que s’ha pogut obtenir de:

Pel fet de tractar-se de recollir dades de setanta-cinc anys o més d’antiguitat, hi ha hagut certes dificultats a l’hora de cercar i obtenir informació, especialment la corresponent al període comprès entre els anys vint i els seixanta. Per tant, es demana disculpes per avançat si s’ha incorregut en algun error o omissió, que indubtablement ha estat involuntari. La base de la informació obtinguda ha estat en antics butlletins del Club Tennis Sabadell on s’hi publicaven articles, uns sota el títol de “Tenis Rancio” i d’altres amb títols diversos, on apareixien comentaris i fotografies sobre la història del Club, que han servit de pal de paller per avançar. També s’han consultat diferents fons culturals a l’Arxiu Històric de Sabadell, així com documentació diversa que han facilitat alguns socis, la buscada pels diaris i revistes locals i per la Biblioteca Caixa Sabadell. A més a més de les fonts de recerca citades, s’ha utilitzat els llibres d’actes, els butlletins, les col·leccions de retalls de diaris, fotografies i documentació diversa existent al Club.

Els objectius que es persegueixen amb la lectura del present llibre són que ajudi a reviure situacions i sensacions passades que potser han deixat empremta, a mantenir viu el record d’anys anteriors i, en definitiva, a fer perdurar la nostra història.

MARTÍ SALA